noi
siamo poeti -
Aprirsi agli altri |
IL MIRACUL DA LA COMPAGNIA
Ta una ciasa vecia e dirocada
a steva una sioruta picinina.
A disevin ch'a fos 'na stria
ma tal so cour a era buna.
Il nevout a nol zeva a cjatâla
ma i, bessola, a si rangiava
di bessola a vivi
cu l'urtùt ch'al dava
pì di se ch'a coventava.
Un dì a a pensât
di invidâ
e a si è mituda a sistemâ la cjasa:
a à curât l'erba tal vialùt
a à seât l'erba tal prât
a à lavât par cjera
e, dopo finit, a à clamât lis amighis.
Che sera lì
a an fat baldoria duta la not
e la musica alta
ch'a si sintiva fin tal paîs
a impliniva il cor
di chei che la matina
a zevin tal ciamp a plantâ melons.
A son di chei ch'a dan dome brus nons
ma
di che not lì - cui sa parsè - nissun
a à dit pì stria
a che vecia picinina che in avril
a cioleva sù
urtisons.
Michele D.C. II B - aprile 2001 |